Avui, 14 de setembre, hem comparegut a la Comissió d’investigació del Parlament de Catalunya sobre la gestió de les residències.

Hem aportat el nostre enfoc sobre com superar l’actual model d’assistencia residencial per un altre que posi la persona al centre, per viure de forma independent i en la comunitat.

Volem que les Institucions Públiques assumeixen el lideratge d’aquesta profunda transformació però també els hi reclamen que escoltin les persones amb necessitats de suport.

Podeu llegir a continuació 10 propostes concretes que creiem importants per iniciar el procés cap a la desinstitucionalització:

Garantir el dret a viure de forma independent a la comunitat per superar l’actual model d’assistència residencial:                        10 propostes clau

  1. Reconèixer la persona amb discapacitat o dependència, cada persona, com a centre i finalitat de tota actuació pública. I per això, cal garantir serveis i suports adients per viure de forma independent a la comunitat, aplicar mètodes de treball social basats en la Planificació Centrada en la Persona (PCP) i promoure el conjunt de les seves dimensions de qualitat de vida.
  2. Preservar i potenciar la màxima autonomia personal, amb un profund canvi de mirada de la dis-capacitat a la capacitat per viure de forma independent. Promovent noves competències, suports i recursos per a les pròpies persones, els professionals, acompanyants i cuidadors (materials, curriculars y emocionals).
  3. Dotar tots els mitjans necessaris per a salvaguardar les vides, la salut i els drets de les persones ateses en centres residencials i dels professionals que hi treballen. Establint, entre altres mesures, el reconeixement com a centres sociosanitaris de caràcter comunitari totes les residències d’atenció a persones grans, a persones amb discapacitat, o a persones amb un trastorn mental, i les doti de recursos suficients per a garantir una atenció integrada dels sistemes de salut i de serveis socials.
  4. Transformar les actuals residencies en llars residencials que garanteixin els drets de les persones ateses -a la vida, la salut, la lliure elecció, la intimitat-, prenent entre altres mesures: la reducció del nombre de places, la garantia d’habitacions individuals i un funcionament obert als propis entorns vitals i comunitaris.
  5. Crear i dotar Programes locals de dinamització comunitària i de suport a les situacions de solitud no desitjada, amb una intensa participació del respectiu Ajuntament i de les entitats socials, cíviques i culturals més properes. De tal manera que tota persona ingressada en una residencia, o en una situació de solitud no desitjada, compti amb un ampli ventall d’oportunitats per a sortir i fer vida a la comunitat.
  6. Actualitzar les Carteres de Serveis Socials i de Salut, amb tots aquells serveis, prestacions, programes, productes de suport tecnològic i ajudes per millores d’accessibilitat dels habitatges, que permetin comptar amb alternatives efectives a un ingrés residencial. Entre els serveis que cal prioritzar destaquem: l’assistència personal, els serveis integrals de suport a la pròpia llar i una intensa aplicació de tecnologies per la vida independent.
  7. Promulgar una legislació garant del dret a viure de forma independent a la comunitat, de manera que tota persona amb discapacitat o dependència compti amb els serveis públics per viure on i amb qui esculli.
  8. Definir i aplicar una Estratègia de transició per la vida independent i la desinstitucionalització que respongui al mandat emès per les Nacions Unides pel Comitè Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
  9. Aprovar i aplicar un Pla Sectorial d’habitatge per la vida independent a la comunitat que tingui com a fita primordial garantir la disponibilitat d’una llar accessible i saludable a tota persona i sigui una eina de foment del cohabitatge inclusiu.
  10. Reclamar a l’Estat una actualització de la Llei 39/2006 de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i suport a les persones en situació de dependència que comporti una millora en els seus continguts i una dotació de recursos suficients per tal de poder fer efectiu el dret a una vida independent en la comunitat.