Llars per viure ha estat convidada a atendre aquesta jornada, el dia 15 de juliol del 2020, a l’UPF de Barcelona, organitzada per Junts per Catalunya. Per part de Llars per viure hi van assistir Maite Ruiz i Txell Prat.

Objectius de la jornada:

  • Unir el món social i el de la salut
  • Abordar qüestions i respostes davant la crisi i repensar models.
  • Major aprofitament dels recurs i millor qualitat en els serveis

La jornada consta d’intervencions per part de:

  • Neus Munté i Marina Geli situen el tema de residència i llarga durada
  • Rafa Bengoa situa models comparats a Europa amb possibilitats per ser similar
  • Entitats: propostes d’urgència i de direccions de futur.

 

A la jornada hi ha la presència d’entitats del món de:

  1. La salut com a proveïdors, col·legis professionals mèdics, societats científiques, consorci social i de salut.
  2. Àmbit de residències, privada i 3r sector.
  3. Residències vinculades a salut mental i discapacitat, mesa contra el maltracta de gent gran,  federacions i entitats diverses.

 

JOSEP MARIA FORNÉ introdueix explicant que des del grup parlamentari s’ha observat:

  • Urgència de la necessitat d’actuar. Amb direcció cap a on dirigir, cap a un demà desitjat que no pot ser com l’avui. El model actual no respon i està pensat en un altre marc. S’ha de construir des de la realitat existent. Hi ha elements positius d’aquest present que valorem i podem aprofitar.

NEUS MUNTÉ

El model residencial actual no respon a les necessitats actuals.
Tenim un repte d’adaptació adequadament a les necessitats.
S’ha generat molta tensió en els aspectes sanitaris de la crisi i amb les famílies, culminació en la relació entre salut i món social.
És necessària una major intensitat sanitària sense perdre el món social
El més important és la qualitat i capacitat d’adaptació i no la titularitat.
Treball coordinat i de participació comunitària
Condicions laborals i retributives, repensar la diferència entre el sector social i sanitari.
Coordinació amb els ajuntaments com a partícips de la governança.
Finançament i com superar l’infrafinançament que ens acompanya en l’acompanyament de llarga durada.
Volem continuar sent cuidadors de les persones més vulnerables, el respecte i el bon tracte, lluita contra l’aïllament, etc.

MARINA GELI

Importància de barrejar els sectors per trobar les respostes. Què cal fer per a tenir palanques de canvis reals.
Liderar el present amb estratègia de futur.
Parla des de perspectiva de país i la manca de finançament.
Autonomia, qualitat de vida i a acompanyar la diversitat.
Quines són les resistències al canvi? Construir accions possibles. Identificar què podem fer i què farem a curt termini.
Reforçar llei de salut pública.
Reforçar àmbit assistencial i sociosanitari (projecte de llei 2004 sobre dependència i autonomia, centralització i descentralització, món local, el què, el paper de professionalisme sanitari, el del social.
Governança compartida amb el món local.
La comunitat per a construir salut.

Canvis possibilistes.
Identificar per què no ho hem fet per a poder fer-ho.

Mirada professional
Mirada de gestió
Mirada en primera persona

RAFAEL BENGOA

En Rafa Bengoa exposa la tendència de MODELS POBLACIONALS com a direcció vers a on anar en relació a la transformació de l’àmbit sociosanitari. Redirigir el focus de decisió a la població-territori-comunitat a on dirigir els recursos sent la pròpia població la que pren les decisions segons necessitats específiques locals. Pel que aquest model s’obra a una flexibilitat que permet que cada localitat tingui el seu model específic adequat a les necessitats específiques locals.

“Bienvenido el virus desde el punto de vista que ha acelerado el proceso de observar la necesidad desde lo político

Hemos progresado en expectativa de vida, pero sin salud. Aumento de demencia precoz en un 200% desde 2013. Y nos deberíamos preguntar: ¿Qué ocurrirá con la cronicidad del postcovid?

Ofrecemos mucha fragmentación des del sistema salud, proceso asistencial sociosanitario bastante deficiente, aunque con muchos intentos de los profesionales para mejorar y sostener.
¿Qué corresponde hacer ya al ámbito político?

Me cuidan bien cuando caigo, pero ¿qué se hace para que no vuelva a caer?
En salud mental no atendemos lo físico por lo que las personas que padecen de salud mental no mueren de su patología mental.

La medicina aguda está muy atendida hospitalariamente pero no la patología no aguda.
No miramos realmente donde estaba el epicentro de la epidemia.
Ninguna epidemia se controla en hospitales sino en atención primaria. Estructuralmente no están las residencias preparadas para estar expuestas a una epidemia. Para otoño habrá que sobrevivir con lo que tenemos. Actualmente no permiten un buen aislamiento y no han servido para mantener ni controlar las cuarentenas
En Europa, los apartamentos comunes han contenido bien con los recursos humanos de calidad y el vínculo
¿Porque tenemos la salud pública en un sitio y la salud primaria en otro?

El nuevo modelo direcciona a ser un proyecto más comunitario, en el que dar valor a la salud primaria, local para lo que no va bien.
De las patologías principales existentes en la población el 50% presentan una positiva evolución en su diagnóstico y el tratamiento, pero el otro 50% continúa siendo un problema importante de salud. Si hablamos del 50% de la población, podemos reportar a nivel local la responsabilidad y plantear preguntas por ejemplo a los ayuntamientos ¿Qué vas a hacer alcalde?

Importancia de procurar una dirección hacia: Más en casa. Más en comunidad, más en prevención.

MODELO DE SALUD POBLACIONAL. ¿En qué se centra?

Apuntar a los puntos calientes. ¿Dónde están las personas que más nos necesitan?
Estratificar las personas según necesidades de patologías concretas para apuntar recursos necesarios.
Ejercicio de gestión muy eficiente a parte del de intención.
Sistema integrado de salud y social local. Compartimos, decisiones, información resultados… (Canterbury sistema único y financiación única)
La innovación sale de las comunidades y no podemos esperar que sea del estado. ¿La gente en el terreno qué necesita? (Modelo BUURTZORG. funciona económicamente ya que ya que tiene presencia en las mutuas de salud)

Como avanzar:

  • Políticos gestores: Ser exigente con los resultados, pero ser flexibles en los medios que se hagan des de lo social local.
  • Será la innovación local lo que impulsará el cambio. A nivel local serán mucho más imaginativos que des de lo genérico. Descentralizar.
  • Macro/meso, crear las condiciones.

Más recursos no darán la transformación o solución. Combinación de recursos con transformación.

¿COMO?

Vincular el nuevo dinero a un recorrido concreto nuevo para crear un modelo de planificación local.

Trabajo y recursos en lo comunitario. Que valores paternales se transformen en fraternales
Coexistencia entre modelo antiguo y modelo nuevo. Transversalidad e intersectorialidad, romper fronteras, flexibilizar la protocolización.

Que la gente a nivel local encuentre su modelo. Permitir un liderazgo compartido común

¿Como hacemos deseable la atención primaria? ¿Puede ser el eje del sistema entre lo social, sanitario y municipal? El modelo de gestión que sea poblacional, municipal. Vincular sectores como en Manchester que también participan transporte y vivienda.

Planificación adaptativa.

Altres reflexions possibles

– Naturalitzar la inclusió, eliminar fronteres que permetin intersectorialitat entre el públic-privat, el personal-comunal i repensar l’àmbit de poder.

– El sector d’educació tot i que no s’ha anomenat, podria ser interessant i fonamental com a sector a implicar en els models poblacionals o locals en relació a la salut i en allò social.

– Tenir present que hi haurà convivència dels dos models. En la mesura que es deixi anar el sistema del model actual deixarem pas als medis locals i per tant més adequats a les necessitats particulars dels territoris i més possibilitat a que els processos i els resultats estiguin més oberts a allò creatiu.