El grup d’experts europeu sobre la transició de l’atenció institucional a la comunitària (des-institucionalització) ha elaborat un informe a 27 estats membres de la UE, 10 anys després de la publicació d’un primer informe. Què ha passat en aquests 10 anys?

Els aspectes negatius que defineixen la institucionalització (la congregació d’un gran nombre de persones en un edifici i la privació de contactes socials, etc.) són cada cop més importants i s´han agreujat amb la situació del Covid19. Si no canvia res, és probable que les conseqüències d’aquesta crisi siguin devastadores per als més vulnerables, amb conseqüències a llarg termini sobre el seu benestar i desenvolupament.

La imatge dibuixada a Europa posa de manifest les següents tendències:

  • Encara hi ha almenys 1.438.696 persones que viuen a les institucions;
  • Sembla que el nombre de persones a les institucions no ha canviat substancialment durant els darrers deu anys;
  • Els serveis residencials a petita escala encara representen una minoria dels ambients assistencials a la majoria dels 27 països de la UE;
  • En molts països, i en especial aquells que van iniciar el procés de desinstitucionalització fa temps, les persones amb discapacitat intel·lectual i necessitats complexes segueixen vivint en entorns institucionals.

A partir d’aquestes troballes, l’informe posa de manifest les preocupacions clau i les solucions potencials que han sorgit de la seva anàlisi, com ara:

  • La importància d’un suport individualitzat i centrat en la persona: és l’única manera d’assegurar la plena inclusió i participació a la comunitat. Els indicadors clau són la manera de proporcionar atenció, la qualitat del suport i els seus resultats en termes de qualitat de vida.
  • Hi ha molt poca informació disponible sobre les experiències viscudes de les persones en termes d’elecció, control, inclusió i participació. Comprendre l’impacte de les polítiques en la vida de les persones hauria de ser un objectiu clau.
  • A gairebé tots els països, la manca d’habitatges socials i assequibles basats en la comunitat és una de les barreres principals per augmentar la vida de la comunitat.
  • Moltes de les anomenades instal·lacions d’atenció residencial “a petita escala” continuen acollint grans grups de persones, cosa que dificulta l’atenció i la inclusió individualitzades a la comunitat i, per tant, perpetuant una cultura segregadora, en lloc de promoure alternatives comunitàries.
  • Assignar responsabilitats és clau. En molts dels països on la desinstitucionalització és una de les àrees prioritàries de la UE, la transició es percep com un “projecte finançat per la UE”, sense buscar resultats més enllà del finançament de la UE. També hi ha transferència de responsabilitat de l’àmbit nacional al local, no sempre acompanyada de finançament. El lideratge nacional és essencial per fer canvis generalitzats.

Es recull l’intenció de la Comissió de convertir aquesta crisi en una oportunitat invertint en el nostre futur mitjançant un Pla de recuperació i un marc financer plurianual actualitzat.

Aquesta inversió ha de posar al centre nens i adults que necessiten atenció i suport, les seves famílies, cuidadors informals i els sistemes d’atenció i suport que fomenten el suport comunitari, centrat en la persona i familiar.

La població més vulnerable mereix una resposta adequada de recuperació que prioritzi el desenvolupament de serveis de prevenció i de comunitat.